El problema cada vegada és més evident: cada any, milions de tones de residus s'aboquen en els oceans del món. Lenta però irremeiablement, els mars estan convertint-se en abocadors submarins. La causa principal d'aquesta situació es relaciona directament amb els nostres habits de consum i producció, així com amb la nostra gestió de residus, reciclatge i escombraries en general. És per tot això que el projecte Marlin s'ha ocupat per primera vegada d'investigar la quantitat, l'origen i la composició dels residus marins del mar Bàltic per alertar de la gravetat de l'assumpte.

23 platges de referència a Suècia, Finlàndia, Estònia i Letònia han estat identificades i monitoritzades durant dos anys (138 avaluacions) i la investigació ha donat dues grans conclusions:

-S'han trobat 75,5 ítems per cada 100 metres a les platges rurals i 236,6 ítems a les platges urbanes. Les burilles de cigarreta són l'ítem concret més freqüent: 301.9 burilles per cada 100 metres a les platges urbanes.

-Com a tipologia de residus, la presència de microplástics o plàstics indefinits és la més comuna entre tots els residus analitzats. El plàstic és el material més present al litoral bàltic perquè s'ha trobat en el 62 % de les platges urbanes i en el 54 % de les platges rurals.

L'estudi ha fet un llistat dels 10 objectes més freqüents al mar Bàltic. Més enllà dels fragments indeterminats de plàstic i vidre, els residus més comuns són taps d'envasos, bosses de plàstic i tot tipus d'embalatges plàstics. En aquest sentit, és remarcable que els envasos de begudes de plàstic o vidre o les llaunes no apareixen en el top-10 de residus abandonats al mar Bàltic, al contrari del que passa amb les investigacions d'Ocean Conservancy, que cada any elabora un informe després de la seva campanya de neteja de la costa internacional. Aquests envasos de begudes són el tercer, vuitè i novè tipus de residus més abandonats a les costes del món (el segon després de les burilles si els comptem únicament com envasos de begudes), però desapareixen majoritàriament al mar Bàltic, on països com Suècia i Finlàndia tenen un Sistema de Retorn d'envasos de begudes i Estònia el tindrà en 2015.