"Quan els residus no es gestionen correctament, acaben al mar"

Dimecres 11 Desembre 2013

L'Associació Abocaments Zero, amb la col · laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) i KAI Marine Services, presenta els resultats del projecte MARNOBA i debat sobre el problema i les solucions per a les escombraries marines.

"Quan els residus no es gestionen adequadament, acaben al mar, especialment els plàstics i els envasos de begudes. En aquest sentit, hem de millorar la legislació per reduir la producció i millorar la gestió d'aquests residus, sent el més clar exemple la presència de bosses de plàstic en els ecosistemes marins". L'anàlisi de María José Delgado, la Sotsdirectora General de Residus del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va venir a ratificar la realitat cada vegada més creixent que molts dels residus que no recuperen i gestionen adequadament acaben en els nostres mars i oceans i va servir com a obertura per a la jornada tècnica celebrada aquest dimarts 10 desembre a la mateixa seu del Magrama. L'Associació Vertidos Cero, amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del ministeri i KAI Marine Services, ha dut a terme la caracterització de les escombraries marines a les platges del litoral espanyol de la Demarcació Marina de l'Estret i Mar de Alborán (MARNOBA), i va organitzar aquesta jornada per presentar el projecte i per aprofundir en la problemàtica de les escombraries marines al nostre país. En aquest sentit, María José Delgado també va utilitzar la jornada per avançar que aquest divendres s'aprovarà en el Consell de Ministres el Pla de Prevenció de Residus, que per a la major part de les organitzacions ambientals s'ha quedat curt i és molt decebedor en els seus objectius.

Després de la intervenció de la Sotsdirectora General de Residus, Estíbaliz López - Samaniego, de l'Associació Vertidos Cero, ha avançat els primers resultats del Projecte MARNOBA. Una de les dades més impactant va ser el conèixer que el 80 % de les platges analitzades no disposen d'un sistema de recollida selectiva dels residus. Referent a això, López- Samaniego va assenyalar que arran de MARNOBA ha de servir per "establir un protocol de caracterització de residus a les nostres platges", que està disponible perquè qualsevol administració o entitat pugui fer ús d'ell i bolcar en la pròpia web els resultats.

Aquesta visió més analítica va ser corroborada per una altra molt més emocional, la que va oferir un músic i surfista que ha netejat més de 20 platges en els últims estius i que està fart de trobar envasos i llaunes de tots els països propers a Espanya. "Cal fomentar mesures globals que eliminin els envasos i altres escombraries del mar", va exigir el cantant de Surf and Clean. Aquest fenomen va ser ratificat per José Luis Buceta, de la Divisió per a la Protecció del Mar del Magrama. Buceta va revelar per exemple que el 90% de les escombraries que es troben a les platges canàries tenen el seu origen en el turisme. "Només amb l'ajuda de la societat civil i de les ONG, amb un canvi radical dels nostres hàbits i una millor gestió dels nostres residus serem capaços d'avançar", ha sentenciat.

A més del greu problema dels microplásticos i altres partícules de difícil detecció, que va ocupar un interessant bloc de ponències i debat, diversos ponents van posar l'accent en els residus anomenats "higiènics" i que paradoxalment són tremendament perjudicials per a l'entorn, com els bastonets de cotó i les tovalloletes humides.

També es va ressaltar la situació de les llaunes i els envasos de begudes, altres dels residus que generalment amb més susceptibilitat acaben a les nostres aigües. "El problema que tenim amb els envasos de plàstic és brutal, especialment amb els de begudes", va ratificar Enrique Montero, de la Càtedra RELEC de la Universitat de Cadis. José Luis Casals, de la Project Aware Foundation: "Estem liderant un projecte amb més de 500 centres de busseig per a la neteja de les platges i els fons marins i les llaunes de begudes són el residu que més ens trobem majoritàriament".

Per a aquesta problemàtic en concret, Jesús Gago, del Centre Oceoanográfico de Vigo, va posar com a exemple d'eina molt eficaç el Sistema de Retorn dels països escandinaus, "en què el dipòsit que es paga per envàs impedeix que acabin en el medi marí".

Últimes Notícies
 

   Organitzacions que donen suport als Sistemes de Dipòsit per evitar l'abandonament de residus al medi ambient:

     
     
 

   Retorna és membre de: