-¿Quines són les principals dificultats que afronten els ajuntaments en la gestió dels residus?
-Hi ha tres punts bàsics per resoldre la problemàtica a la qual ens enfrontem en els ajuntaments. En primer lloc, que el nou conveni amb Ecoembes cobreixi el 100% del cost que tenim en la recollida selectiva dels envasos. Avui dia, el SIG només cobreix el 51% de la gestió d'envasos, el altre 48% va a càrrec de l'ajuntament i per tant del ciutadà ".
En segon lloc, els impropis, des de dos punts de vista: l'ambiental, perquè hi ha tot un seguit d'envasos que poden ser reciclats i que no ho estan sent, i l'econòmic, perquè penalitzen molt les arques municipals. I el tercer punt rau en la millora del seguiment, en el control del compliment dels acords del conveni, en una major transparència de les dades, en una major participació dels ajuntaments en els convenis.

-¿Creu que és eficient el model de gestió actual?
-Els ajuntaments tenim les nostres pròpies xifres, que són les que fem servir, les que controlem, però no tenim la visió global del que passa a Catalunya o en altres comunitats espanyoles. Quines són les dades i xifres reals del què passa. Són nombres complexos perquè hi ha moltes variables. Aquí, la responsabilitat la té la pròpia Administració (la Generalitat de Catalunya i l'Agència de Residus de Catalunya), perquè ha de complir amb uns objectius marcats. Quan tinguem unes dades objectives i fiables, ens podem plantejar si el model que tenim és correcte, si ens acostem als objectius de la manera més eficient possible.

-Com es planteja la renovació del conveni amb Ecoembes que s'ha de fer en els propers mesos?
-La negociació del conveni amb Ecoembes no la portem els ajuntaments, aquest és el gran problema. La negociació la porta a terme l'Agència de Residus, com no pot ser d'una altra manera. I també participa la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis de Catalunya i per la seva dimensió l'Àrea Metropolitana de Barcelona. I són ells els que ens van informant i plantegen els temes que consideren.
En aquest marc és on l'Ajuntament de Terrassa planteja les seves aspiracions. El més important és la retribució econòmica, perquè nosaltres assumim una part del cost que no hem d'assumir, i molt menys donada la situació econòmica actual. És una problemàtica que afecta tots els municipis i per això hem de tenir una posició comuna. Hem de organitzar-nos i convertir-nos en una plataforma de pressió perquè l'ACR negociï un conveni que solucioni la nostra problemàtica.

-Quin és el marge d'actuació dels municipis?
-En solitari no podem fer res, ja que nosaltres no negociem directament. És un tema molt complex, som conscients que no és fàcil. Però hem d'avançar una mica, perquè si no la situació actual és insostenible.

-Com li agradaria que quedés el proper conveni?
-Els criteris que cal tenir en compte en el conveni són els ambientals. I el primer és la prevenció i en concret cenyir-se a les polítiques de residu zero. S'ha de basar en el Programa de Residus Municipal de Catalunya, que incorpora al seu torn els objectius de la Directiva Europea. En el cas del nostre municipi sabem que no s'estan complint. I si la resta de realitats és com la nostra, per deducció, sabem que estem molt lluny de complir aquests objectius. En el nostre cas estem al 33-34% de recollida selectiva.

-¿Creu que el model actual de gestió ha tocat sostre?
-El model de recollida en contenidors ha d'arribar als seus propis objectius de recollida selectiva i si no és així, no té cap sentit mantenir-lo. La nostra percepció és que està estancat, ja no és capaç de millorar. La col · laboració ciutadana no és suficient. Si en el nostre cas estem en un 33-34%, cal preguntar quan arribarem a mínim al 50%. Amb aquest sistema, no arribarem i per tant cal veure si el sistema que tenim és el més eficient o si hi ha altres sistemes que ens ajudarien a millorar. Hi ha altres models com el porta a porta que s'han demostrat efectius però que són més cars.

-On creu que fallen els SIG?
-La Llei d'Envasos estatal parla molt clarament de la responsabilitat ampliada del productor, aquesta és la base sobre la qual s'articula tot el model i el sistema. I què està passant? Que aquí l'única responsabilitat que s'amplia és la del ciutadà. Les últimes campanyes publicitàries, com la de 'ENVAS on vas' a Catalunya, el que fan és ampliar la responsabilitat del ciutadà.

-Quines alternatives es planteja?
-Com que els SIG tenen uns índexs tan baixos de recollida selectiva i amb un altre sistema com el Sistema de Retorn, implantat ja en nombrosos països europeus, que té unes xifres reals i comprovables d'un 90% de recollida selectiva d'envasos, el camí és evident. Cal començar d'una manera modesta o més a petita escala pels envasos de begudes mitjançant proves pilot per fomentar sistemes alternatius.

-¿La societat reclama aquest canvi?
No hi ha una pressió social per solucionar el problema. L'opacitat impedeix, no només conèixer les xifres correctes, sinó que impedeix que el debat tingui calat social. Si la gent no és conscient de la problemàtica dels residus, de quins són els seus costos econòmics i ambientals, la societat se sent aliena a l'assumpte.
 
-¿Quins són els beneficis del sistema de Retorn per als ajuntaments?
-Des de la perspectiva municipal, els avantatges del sistema de Retorn són múltiples, però hi ha una bàsica: que en lloc de responsabilitzar els ajuntaments de la recollida, traspassa aquesta responsabilitat als productors. Per tant seria l'aplicació pràctica i quotidiana de la responsabilitat ampliada del productor. Com seria el propi productor qui assumiria totalment aquesta responsabilitat, innovaria per abans de posar al mercat els seus productes implantar plans de prevenció. Com actualment no la tenen, ja que no fan res, no incentiven l'ecodisseny o la ecoinnovació ni la prevenció.
A nivell pràctic, es passaria d'un 28% de recollida d'envasos a un salt qualitatiu del 90%. Una gran quantitat d'envasos no haurien de ser abocaments ni incinerats i tornarien a entrar en el cicle del sistema.

-¿S'està fent alguna acció per implantar el SDDR?
-Des d'ICV, grup al qual pertanyo, exigim una llei d'envasos que reguli la implantació del SDDR: perquè fomenta la prevenció, perquè aplica la responsabilitat del productor i perquè triplica la recollida selectiva, per evitar que milers d'envasos acabin en abocadors o incineradores.