"Hem d'analitzar com podem millorar la situació actual i 2012 pot ser l'any de la revolució per millorar el tractament de la gestió dels residus d'envasos". Amb aquest missatge tan rotund va obrir Josep Maria Tost, director de l'Agència Catalana de Residus, la jornada organitzada per APROMA (Associació Interdisciplinària de Professionals del Medi Ambient) per a debatre l'horitzó que des del passat mes de juliol s'obre en el nostre país amb la inclusió del sistema de Retorn a la Llei de Residus i Sòls Contaminants (22/2011). La jornada, amb més d'un centenar de persones de públic integrat per gestors tècnics, representants de la administració i consultors, va ser el marc per exposar les diferències entre el Sistema de Gestió Integral (SIG) actual i les múltiples alternatives que ofereix el Sistema de Retorn per millorar un model que es va reconèixer majoritàriament estancat durant tota la xerrada.

El primer a alinear-se amb aquesta postura va ser el mateix Tost i l¡Agència de Residus, que van obrir la porta a una prova pilot del Sistema de Retorn a Catalunya aquest any per demostrar la seva viabilitat tècnica, econòmica i mediambiental. "Tota proposta que generi llocs de treball i promogui una economia verda serà més que benvinguda. Actualment, superem de manera justa el 25% en la recuperació dels residus d'envasos. Hem de fer més", va detallar Tost. Aquestes xifres de l'administració són clarament inferiors a les dades que ofereixen els gestors del sistema actual, Ecoembes i Ecovidrio, i van ser ratificades poc després per Sofia Bajp de la Fuente, responsables del servei de planificació i control de l'Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB). "Les dades oficials de l'AMB ens indica que es recupera només el 25% dels envasos recuperats en recollida selectiva i plantes de resta", va ratificar.

La jornada de APROMA va ser el lloc escollit per Retorna per presentar les primeres conclusions de l'Estudi Econòmic realitzat per la consultora britànica Eunomia -consulta aquí tots els nostres estudis- per analitzar l'impacte econòmic d'una implementació del Sistema de Retorn a Espanya. Aquest estudi serà presentat públicament durant el proper mes, però el director d'Estudis de Retorna, Víctor Mitjans, va oferir durant la jornada dades reveladores. "Amb el SIG cada envàs recollit selectivament té un cost de 1,9 cèntims que financem els ens locals i els ciutadans. Amb el Sistema de Retorn, aquesta xifra es reduiria en un 24%", va sentenciar Mitjans. I davant els dubtes exposats pels representants d'Ecoembes i Ecovidrio, Mitjans va argumentar que el cost en el Sistema de Retorn el paguen principalment dos grups concrets. D'una banda, el productor, assumint de manera real amb els seus diners privats i no amb el dels contribuents i els ens locals el finançament de la seva responsabilitat ampliada sobre els productes que posa al mercat. I d'altra banda, el consumidor que no torna l'envàs, consumant així el principi europeu de qui contamina paga.

L'exemple d'Alemanya, un estat que va passar del SIG al Sistema de Retorn, va estar present durant tota la jornada i, davant els dubtes expressats pels representants de l'ens gestor actual, Mitjans va ser d'allò més explícit. "El govern democristià d'Alemanya va reconèixer fa un mes al Bundestag al partit verd alemany que el Sistema de Retorn reduïa de manera considerable l'abandonament de residus i els optimitzava transformant-los en recursos", va explicar.

En la jornada d'APROMA també va participar el director executiu de Retorna, Miquel Roset, que va explicar l'experiència reeixida del Sistema de Retorn en més de 40 països del món. "És deu vegades més probable que una ampolla sense dipòsit sigui abandonada que una amb dipòsit", va argumentar Roset arran del funcionament del Sistema de Dipòsit internacionalment. En aquesta línia, Roset també va validar la viabilitat econòmica del canvi de model ja que, en aquests països, el Sistema de Retorn ha augmentat exponencialment el percentatge de residus d'envasos recuperats, convertint-los en matèria primera d'alta qualitat i sostenint d'aquesta manera el sistema. Roset va lloar la valentia de les polítiques germanes, amb uns marcs que no deixen dubtes: reutilització i màxim reciclatge.

"L'estudi econòmic de Retorna serà públic i podrem debatre obertament. Ens agradaria que el d'Ecoembes també ho fos i poder contrastar". Aquesta va ser l'oferta pública que Víctor Mitjans va fer a Enric Ibáñez, el representant d'Ecoembes, en un debat en què les intervencions del públic es van mostrar clarament favorables cap al Sistema de Retorn. En aquest sentit, l'audiència es va qüestionar perquè Ecoembes "s'entesta a posar en dubte un possible sistema de Retorn quan el SIG no és per res la la panacea" i va sol·licitar a l'administració "Valentia per impulsar un canvi".

Els representants públics van recollir el guant. Josep Simó, Director de l'Àrea Municipal de l'Agència Catalana de Residus, va afirmar que s'ha de temptar el consumidor explotant altres vies menys voluntaristes. Per la seva banda, Joan Miquel Trullols, Responsable de Gestió de residus de l'Autoritat Metropolitana de Barcelona, ​​es va mostrar obert a provar amb un sistema que va reconèixer, millora substancialment els resultats de recollida selectiva. De fet, Trullols va reconèixer que si no ho havien fet ja era pel problema de delimitar unes fronteres físiques per els envasos.