Ecoembes pretén que el seu nou sistema de devolució d'envasos Reciclos es pagui amb diners públics

Dilluns 1 Febrer 2021

Una iniciativa legislativa en la Comunitat Valenciana proposa que Ecoembes, juntament amb les marques d'alimentació i els grans supermercats, continuï traslladant la seva responsabilitat legal com a productors a les persones contribuents.

Amb la connivència de l'administració valenciana, pretenen que 3.000 màquines per al retorn d'ampolles de plàstic es financin amb fons públics, específicament amb els de la recuperació post-COVID.



Ecoembes pretén estendre el seu sistema recicles a tot l'Estat. Un model summament complex, costós i ineficient, plantejat per a boicotejar i impedir la implantació d'un veritable sistema de retorn i devolució d'envasos (SDDR) que funciona ja amb èxit en més de 40 països i regions del món. Per a això, està usant la Comunitat Valenciana de laboratori i, a més, persegueix que els costos del seu sistema siguin sufragats amb fons públics. Es tracta d'un procediment “inacceptable” per a l'Aliança Residuo Zero, conformada per Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Retorna, Rezero i Surfrider, ja que les directives europees i la llei de residus vigent exigeixen que els costos de la gestió dels seus residus siguin assumits per les empreses productores a través de la coneguda Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP).

El passat 30 de desembre es va presentar en la taula de les Corts valencianes la proposició de llei per a la Prevenció de Residus, la Transició Ecològica i el Foment de l'Economia Circular. El text proposa la posada en marxa d'un sistema per a incentivar el retorn d'envasos de begudes a través de màquines automàtiques i a canvi de dos cèntims d'euro per envàs, que seran descomptats de la taxa de residus de cada persona que participi. La proposta se centra en les ampolles de plàstic inferiors a tres litres i estableix que, a partir de l'1 de gener de 2022, hauran d'instal·lar-se 100 màquines de retorn en la Comunitat Valenciana i que aquesta xifra haurà d'arribar a 3.000 abans del 31 de desembre de 2023.

Més enllà de la idoneïtat d'aquesta mesura, molt més simbòlica que efectiva per a acabar amb els milions de llaunes i ampolles abandonades cada dia i que res té a veure amb els Sistemes de Dipòsit d'envasos de begudes que recuperen més del 90% de les llaunes i les ampolles per a la seva reutilització i reciclatge, l'alarmant és que la proposició de llei suggereix que puguin comptar amb "finançament de fons europeus, estatals o autonòmics de fins a un màxim del 100% de les inversions necessàries per als equips automàtics de recollida separada". O cosa que és el mateix, que l'administració pública costegi directament el que la Responsabilitat Ampliada del Productor i les noves directives europees de residus obliguen a assumir a les empreses fabricadores.

“Des de l'Aliança Residu Zero es considera inadmissible que Ecoembes juntament amb la indústria responsable de la nefasta gestió de residus en l'Estat espanyol i dels costos ambientals, socials i econòmics que aquesta suposa ja ni tan sols treballi per a solucionar aquesta situació, sinó que pretén continuar traslladant el cost de la seva negligència a les persones contribuents”, opinen les entitats de l'Aliança Residus Zero, de la qual Retorna forma part.

El text apunta directament als "fons europeus o de recuperació post-COVID" i a la pròpia ciutat de València que ja ha anunciat que promourà aquesta iniciativa conjuntament amb el sistema recicles que impulsa Ecoembes. De fet, de les 100 màquines de retorn que pensen instal·lar en la capital llevantina, l'ajuntament ha confirmat que 40 es finançaran amb diners públics.

Aquestes 3.000 màquines de retorn automàtic que recull la proposta de llei tindrien un cost aproximat de 45 milions d'euros, en estimacions de la pròpia indústria. I si aquest abús s'extrapola a la resta de l'Estat, el cost de 30.000 màquines (la Comunitat Valenciana representa el 10% del PIB) seria de 450 milions d'euros per a les arques públiques.

La Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) és un principi que regeix la gestió dels residus a la UE. Per normativa comunitària les empreses fabricadores tenen la responsabilitat sobre els productes que posen en el mercat i per tant han d'assumir els costos de la gestió dels residus que generen. Però aquesta obligació es porta incomplint durant anys ja que les persones expertes calculen que els productors només cobreixen el 30% dels costos reals de la gestió dels residus que provoquen els seus productes, traslladant el 70% a les administracions públiques i per tant a les persones contribuents.

Conscient d'aquest greuge, en 2019 la UE va aprovar la Directiva contra els plàstics d'un sol ús que, en el seu article 8, obligava al compliment real d'aquesta responsabilitat per part dels productors, incloent fins i tot els costos de neteja que l'abandó dels seus productes genera. Aquesta directiva ha de ser transposada abans de juliol d'enguany i el Govern espanyol compta amb tractar l'assumpte en la nova Llei de Residus que ha d'arribar al Parlament en les pròximes setmanes, però existeixen ja indicis que els grans fabricants volen continuar ignorant la seva responsabilitat i traslladar el cost de la seva activitat econòmica a les nostres butxaques.

Últimes Notícies
 

   Organitzacions que donen suport als Sistemes de Dipòsit per evitar l'abandonament de residus al medi ambient:

     
     
 

   Retorna és membre de: