Farts de veure com les grans multinacionals de la indústria de les begudes s'oposaven constantment a una de les solucions per acabar amb la massiva contaminació de mars i oceans, un grup d'investigadors va decidir estudiar l'efecte dels Sistemes de dipòsit en l'abandonament de residus en zones costaneres. Per a això, van analitzar les realitats del litoral australià i nord-americà i van comparar les dades de les regions on es retornen els envasos de begudes al comerç amb les que no han recuperat aquesta pràctica. I les conclusions de l'informe, recent presentat, han estat demolidores.

A les costes dels llocs amb Sistemes de Dipòsit es troben un 40% menys de llaunes i ampolles abandonades que en les dels seus territoris veïns, on no es venen les begudes amb dipòsit. És més, la reducció d'envasos abandonats és molt més gran en les àrees amb un nivell socioeconòmic més baix i on és més comú trobar escombraries abandonada. De fet, l'estudi estima que, si tots els territoris de costa nord-americans tinguessin un Sistema de Dipòsit, només les seves costes s'alliberarien de 6.6 milions de llaunes i ampolles cada any.

Els investigadors es van trobar amb el repte d'esbrinar si el menor nombre de llaunes i ampolles a les costes de territoris on es retornen els envasos a la botiga era causat per un menor consum. Però els investigadors van desenvolupar la hipòtesi següent. Si la relació entre taps i envasos de begudes es mantenia, les dades no tindrien res a veure amb el Sistema de Dipòsit, ja que per tornar els taps no hi ha un incentiu econòmic. Però si hi havia molts més taps que llaunes i ampolles als llocs amb el sistema, la seva teoria sobre l'eficàcia de vendre les begudes amb dipòsit per reduir la contaminació marina es veuria ratificada. I això va ser exactament el que va passar.

L'estudi acaba de ser publicat al prestigiós diari científic Marina Policy.