On vas envàs, model de prevenció i gestió de residus

Dimecres 23 Gener 2013

Article d'Eva Herrero, regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa,  al Diari de Terrassa en el qual analitza la realitat municipal de la gestió d'envasos on els municipis, i per tant els ciutadans, es fan càrrec de gran part de la recollida selectiva.

Potser aquest hauria d’haver estat el títol de la mediàtica i polèmica campanya publicitària “Envàs, on vas?” organitzada per diferents administracions públiques en col·laboració amb les empreses envasadores. Una campanya que té com a principal objectiu resoldre els dubtes més habituals del ciutadà o ciutadana que ja separa selectivament a la seva llar. No està tant clar que s’estigui assolint el principal objectiu però, sortosament, està provocant reflexions molt més profundes i necessàries sobre el model de gestió. Algunes de les més significatives podrien ser aquestes:

¿Quins criteris han de prevaldre en el model de gestió dels residus i a les campanyes informatives: els mediambientals o els econòmics? Evidentment, els mediambientals, ja que són els que garanteixen que el nostre sistema de vida i de consum sigui sostenible, respectuós amb l’entorn i no tingui efectes perjudicials per a la nostra salut i qualitat de vida. És més, si ho fem bé, també podem aconseguir que el sistema sigui eficient econòmicament, tant per la ciutadania com per les empreses productores. Ecologia i economia no són antònims per molt que s’hi esforcin alguns sectors socials, polítics i empresarials!

Tot allò que és tècnicament reciclable hauria de poder dipositar-se en el contenidor corresponent (plàstic, vidre, paper i cartró, orgànica, roba, oli, etcètera) i només excloure’s aquells productes que continguin algun altre material que perjudiqui el procés posterior com, per exemple, aquells que continguin materials contaminants. Els governs han de vetllar perquè el model garanteixi el màxim nivell de reciclatge i no pels interessos econòmics de les empreses envasadores.

¿No fora millor dedicar els recursos a reduir la quantitat de residus que generem en lloc de dedicar-los a la feixuga tasca de separar, gestionar, tractar i “eliminar” els actuals? El residu zero hauria de ser el principal repte a abordar, tant des del govern estatal com des del govern de la Generalitat. Sens dubte el millor residu és aquell que no es genera, per tant, és imprescindible que la normativa limiti la producció i la generació de residus, avançar perquè no es posi al mercat cap producte que no sigui reutilitzable, reciclable o compostable. El model hauria d’avançar cap a un sistema de dipòsit i retorn d’envasos, que és el més eficient des del punt de vista mediambiental, i que funciona amb total normalitat a països com Alemanya, Dinamarca, Finlàndia o Holanda i on assoleixen nivells de recuperació d’envasos del 95%.

¿És just fer recaure sobre la ciutadania i els ajuntaments la major part de la responsabilitat en la gestió dels residus? Doncs, no. Això no significa que la ciutadania no tingui l’obligació de separar els residus a la seva llar. És imprescindible fer-ho i continuar fent-ho mentre no tinguem un sistema més eficaç. Ara bé, la realitat és que les dades demostren que un 60% dels envasos no van a parar al contenidor groc sinó al contenidor verd de resta. Això significa que, o bé van a parar a un centre de tractament de residus, com és el cas de Terrassa, on es recupera una bona part però a un elevat cost econòmic per als ajuntaments i la ciutadania (no per als productors!) o bé van a parar directament a un abocador o a una incineradora, amb un elevadíssim cost mediambiental i també econòmic.

El fet és que, després de 15 anys de recollida selectiva, estem lluny d’aconseguir els resultats de reducció i reciclatge que tenen la majoria de països de la Unió Europea. Però el més greu és que, amb aquestes campanyes, sembla que els culpables són els ciutadans i ciutadanes quan, el cert és que els governs no han pres decisions valentes per limitar la generació i per obligar els productors a assumir les responsabilitats econòmiques que ara assumeixen els ajuntaments en fer la recollida selectiva i la ciutadania amb el seu esforç i abonant la corresponent taxa de residus.

Proposem abordar tots aquests temes i avançar en l’aprovació d’una llei catalana d’envasos i residus que ampliï els objectius de recollida des d’un punt de vista mediambiental i engegui el sistema de dipòsit i retorn d’envasos. També plantegem ampliar el catàleg de residus susceptibles de reciclatge en el marc dels convenis amb les empreses productores d’envasos i vidre que l’Agència de Residus de Catalunya està negociant en aquests moments per als propers anys. És imprescindible consciència i pressió social per tal que aquests plantejaments siguin una realitat. Mentrestant hem de continuar fent recollida selectiva a les nostres llars i davant el dubte informar-nos bé i aplicar criteris mediambientals a les nostres decisions.

Últimes Notícies
 

   Organitzacions que donen suport als Sistemes de Dipòsit per evitar l'abandonament de residus al medi ambient:

     
     
 

   Retorna és membre de: